Com passen els anys! Recordo que aquesta publicació
abans es deia “S’Arenal de Mallorca”, després es digué “L’Estel de
S’Arenal”, i, finalment, “L’Estel de Mallorca”. Des d’un principi, jo vaig
començar a col·laborar-hi esporàdicament, quan n’era el seu director i
administrador i comercial en Mateu Joan Florit. Era l’època en que jo
també, esporàdicament, col·laborava en les revistes foranes de Binissalem,
Consell i Lloseta. De manera més activa i habitual ho vaig fer en el
setmanari “Dijous” de la ciutat d’Inca. També vaig fer algunes
col·laboracions a “Perlas i Cuevas”, de Manacor, de “Sa Plaça”, de Sa
Pobla i a d’altres de poca tirada i de limitació temporal. De manera que puc
considerar un veritable cronista forà. Fins i tot, a diverses reunions que
mantinguérem a les seus d’alguns pobles acordàrem publicar entre tots una
publicació conjunta que s’havia de titular “La Mòpia”, i jo n’havia de ser el
responsable. La cosa no va quallar i encara avui descansa una gran carpeta
d’originals que no s’han publicat mai en un prestat de casa meva.
Quan en Tomeu Martí, fa tres o quatre anys, em va
tornar a convidar a participar en l’Estel actual vaig alegrar-me, una perquè
jo sempre he tingut coses a dir, i l’altre perquè disposava de temps lliure
per fer-ho. Els meus aforismes han renascut gràcies a “L’Estel”, i ara son
molts els lector que em fan arribar els seus comentaris favorables.
El meu activisme cultural amateur ha fet que me mogués
per tot arreu i conegués molta gent “de poble” com jo. Això m’ha permès
estar en contacte amb aquestes revistes publicacions de la Part Forana,
sempre fruit del voluntarisme social i la vocació literària-periodística.
Sempre ho hem fet en la nostra llengua, el català de Mallorca, i en clau de
servei als ciutadans i a les ciutadanes de la perifèria de les Illes. Fins que
“L’Estel” va decidir fer-se nacional. Ara arriba a tots els punts cardinals de
la nostra nació catalana completa. La publicació i els seus col·laboradors
també té i tenim la vocació d’ampliar l’àmbit polític d’alliberament i
d’independència per esdevenir el més aviat possible la República Catalana
Sencera. Aquesta és l’aspiració màxima de la nostra tasca quotidiana, així
que no renunciem ni renunciarem mai als afanys que mogueren a posar en
marxa aquesta iniciativa cultural, periodística i política. Hem hagut de patir
moltes censures i algunes persecucions administratives i d’altre caire, tant
polític com judicial, però sabem i confiem que ho aconseguirem més prest
que tard. Som molts els que ens hem vist menyspreats i maltractats per
voler recuperar el que és nostre i voler ser un poble lliure a tots els efectes.
La fita assolida amb aquests 40 anys de vida nova no fa
més que encoratjar-nos una i mil vegades més. Nosaltres no hem prohibit ni
prohibirem mai que a Castella parlin castellà. Una cosa tan òbvia com
aquesta hi ha gent que no la pot ni la vol entendre. La llengua és la nostra
millor eina de combat. I la més pacífica. Gràcies, “L’Estel”, per expandir-la
i no deixar en cap moment d’usar-la.