top of page
  • Foto del escritorBernat Joan i Marí

L'ESTEL: 40 ANYS. Des d'una porxada de s'Arenal


Quan en Tomeu Martí m'ha demanat aquest comentari per a la celebració dels quaranta anys de L'Estel de Mallorca, de seguida m'han vengut dues fiblades al cap: la primera, òbvia, guarda relació amb el pas del temps. Quaranta anys! La segona, més pausada, em portava a qui fou durant anys director de la publicació (primer S'Arenal i després L'Estel), en Mateu Joan Florit. Era un vespre de finals de primavera o de principis d'estiu. Havia anat a Mallorca per alguna qüestió relacionada amb l'ensenyament i al vespre aprofitava per visitar el director d'una revista en la qual havia començat a publicar pràcticament des que havia sortit al mercat. El quinzenari es deia S'Arenal. I cap a S'Arenal vaig fer camí, per trobar-me amb en Mateu, amb qui havia tengut contacte per carta (llavors encara escrívíem cartes!) i també per telèfon, però a qui encara no coneixia personalment.


En Mateu em va rebre amb un pa amb oli amanit amb tota casta d'exquisideses: formatge, camaiot, cuixot, sobrassada, citronets couents, olives negres i verdes... Aristòfanes s'hi hauria llepat els dits i Dionís ho hauria fet passar tot cap endins regat amb un bon vi negre. Com vàrem fer nosaltres. A la seua salut i a la nostra. Tot el temps ens va acompanyar un ca de pastor mallorquí, imponent, enorme, d'un negre llampant, que ens observava i alhora tenia cura de nosaltres. Vaig ser informat que només mossegava antimallorquins, aquella bèstia robusta i plàcida alhora.


Des de llavors, i ja fa quaranta anys!, he publicat regularment, primer a S'Arenal i, des de 1993, a L'Estel de Mallorca, articles quinzenals. Pens que poques vegades ho he deixat de fer, al llarg d'aquestes quatre dècades. Perquè, en els mitjans de comunicació, la constància fa que el públic lector potencial també t'esperi. I és la nostra obligació no defraudar-los.


Ara dirigeix l'equip de gent que formam L'Estel en Tomeu Martí (a qui vaig conèixer en l'etapa, amb culminació exitosa, de lluita contra el servei militar obligatori), i ens uneixen i vinculen la voluntat d'assolir la plena normalitat d'ús social per a la llengua catalana, la plena sobirania per a la nació catalana completa, el dret a decidir per a cadascuna de les illes Balears (i àdhuc Pitiüses), la implementació d'una societat més justa, on el mèrit i la igualtat d'oportunitats siguin el far que ens guiï, i, al cap i a la fi, la consecució d'una vida millor per a tots els nostres conciutadans.


Només em resta quedar a la disposició d'en Tomeu i de tots els amics que fan possible que L'Estel surti cada quinze dies, i mantenir el compromís amb la tasca de fer efectius els nostres ideals.


Комментарии


bottom of page