Que ningú no ho dubti: a qui li parlo en català li estic
fent el favor més gran que puc fer de la meva vida. Només en català soc
capaç de parlar amb el cor a la mà.
Quan no parlo i no escric en català deixo de ser jo. Jo, la
“cosa” del món que més estimo!
Si als altres no els deixem en pau i els deixem fer la seva
voluntat, no els fem el més petit favor.
Ho he dit altres vegades, però com més va, més cert és:
jo no escric, m’escric. Em descric. El destinatari de les meves descripcions
soc jo mateix. No vull oblidar-me de qui soc.
Sé moltes coses que no cal saber.
No soc tan important com penso, però soc més valuós
del que crec.
Que s’acostin a mi els que tenen ganes de jugar el joc de
la vida i la jugarem junts.
La vida és un magatzem de pobresa que cal buidar.
Jesús no va fundar cap religió, ell no acceptava ordres
de ningú ni n’imposava a ningú. Només escoltava el que el Pare que tots
portem en el nostre interior.
Som llibertat. No som res més que llibertat. L’única
substància del nostre ser és la llibertat. La llibertat és l’únic element que
existeix a l’existència. L’existència és absolutament constituïda de llibertat.
La Història d’Espanya és la d’Espanya contra Espanya.
Espanya només s’atreveix a enfrontar-se a ella mateixa, i per això sempre
perd.
Creiem en Déu perquè coneixem els beneficis de l’amor
i el seu benestar personal i col·lectiu. Sense amor no hi hauria Déu.
Qui és el Tribunal Suprem Espanyol per jutjar-me? Si és
espanyol no té dret ni legitimitat per fer-ho.
A vegades em canso de passar gust i m’aturo de llegir.
Soc un lector humà, un home fet de fang i d’alè
invisible.
Al Cel ningú porta mascareta.
L’Infern no son només els altres. També som nosaltres
mateixos.
Deu ser cert, perquè no n’estic segur.
Comments